El problema és moral

Vist el to dels discursos sobre la investidura de Pedro Sanchez, pense que la nostra classe política no se n’adona del que estem jugant-nos ara mateix. Bé, certament, tots no, concretament els de l’esquerra que pot governar i, especialment, del partit i líder que té la responsabilitat de liderar el possible govern de l’estat, el Psoe i Pedro Sánchez.

La majoria dels discursos, i el del presidenciable amb més intensitat, es mouen en el terreny de l’estratègia, de l’estira i arronsa, del victimisme i la desqualificació, sense adonar-se’n que estem jugant-nos el futur polític i social del país. De la formació d’un govern d’esquerres que aporte una certa il·lusió i esperança a la ciutadania, que propose solucions als problemes de la vivenda i el treball, de la convivència i la igualtat, de l’educació i la sanitat, depén que el discurs de l’extrema dreta no prenga vol.

No, no estem en una simple negociació per a la formació d’un govern més, estem en un moment històric més important del que semblen percebre els nostres polítics. Si l’esquerra no s’arromanga

els camals i ofereix una proposta de futur que integre i propose un model social igualitari i amb garanties d’èxit, el discurs excloient i discriminatori de la dreta més cavernícola arrelarà amb força entre la població més vulnerable.

Per això és tan dramàtic escoltar el to prepotent i despreocupat d’un Pedro Sánchez que viu en els temps de les majories absolutes del bipartidisme. La responsabilitat del PSOE en aquests moments és més gran del que semblen assumir els seus dirigents i la urgència de formar un govern no és un mer tràmit. Han d’anar més enllà i oferir un model democràtic que reforce la confiança de la ciutadania en la política, que allunye temptacions victimistes i culpabilitzadores, que esterilitze el cinisme d’una extrema dreta que es ven com a autèntica i no passa de ser la més hipòcrita de totes.

El problema a hores d’ara ja no és polític, poden formar un govern de mínims i capejar el temporal, però això no serà suficient, perquè el problema ja és moral. Estem en una lluita de models de convivència, i l’esquerra té l’obligació d’oferir un model democràtic creïble i possible que il·lusione i summe una majoria ciutadana favorable a la tolerància, el diàleg i la igualtat. De la dreta ja no

esperem res, i menys ara que s’han apuntat al model bronco i crispat de l’extrema dreta, però l’esquerra té una responsabilitat ineludible en la difusió del model de convivència democràtic. Esperem que siguen conscients i treballen en aquesta direcció.

Enric Senabre Carbonell

Professor de filosofia i ètica a l'IES Ramon Llull de València. Autor de llibres de divulgació filosòfica i política com El viatge d'Atena i Política per a joves inquiets, tots dos publicats a Bromera. També ha publicat articles de reflexió sobre filosofia, educació i política a Revistes com L'Espill, Futura i Quaderns de Filosofia. Manté un blog d'opinió: L'observatori de la ciutadania