Observatori de la ciutadaniaOpinión

Llegir

Rellegir a un intel·lectual europeu com George Steiner, lector empedreït dels clàssics i dels moderns, és una oportunitat engrescadora. Perquè, com diu el nostre autor a Errata (Arcàdia), un clàssic és aquell que «ens llegeix», que ens «interroga» cada vegada que ens acostem a ell, que ens obliga a re-imaginar-nos seriosament, cara a cara, sense concessions.

En aquest llibre, subtitulat Una vida a examen, l’autor fa un repàs de la seua trajectòria vital i professional que sedueix des de les primeres pàgines per la sinceritat descarnada, absent en tot moment de pretensiositat, però carregada d’una erudició i una saviesa difícils de trobar entre la intel·lectualitat actual. El repàs pel món de la literatura, de la música, de l’art, és exhaustiu i ferm, guiat per un criteri personal forjat a través d’una educació clàssica que no ha pogut, ni volgut, abandonar al llarg de la seua vida. Aquesta exercici de memòria es converteix en un diàleg sobre la mort i l’amor, l’amistat i l’educació, la llengua i la paraula. ´

Amb tot, la reivindicació de la lectura com una activitat personal, única, irrepetible, és un dels temes que vertebra l’obra i guia el criteri hermenèutic que converteix aquesta activitat en una tasca acumulativa, comprensiva i autocorrectora. Llegir sempre és enfrontar-nos amb nosaltres des de perspectives històriques, personals i vitals diferents, i com que aquestes circumstàncies canvien, qualsevol relectura esdevindrà una «nova» lectura, un nou descobriment, un enriquiment vital i personal únic i intransferible.

De la mateixa manera, qualsevol traducció es convertirà en una reescriptura alternativa del text original, en una obra nova que ens parlarà des d’una altra llengua i una altra situació.

Steiner era un políglota convençut, educat en tres llengües, francés, anglés i alemany, no considerava cap d’elles «primera» o «materna» i es manejava amb elles amb la mateixa desimboltura, fins al punt de considerar-se «nadiu» en totes elles. No considerava estranya la seua condició bilingüe o trilingüe i afirmava que moltes cultures mantenien aquesta condició que enriquia el seu substrat cultural.  Des d’aquest multilingüisme reivindicava la íntima unió entre llenguatge i món, entre idioma i comprensió de la realitat, i per això afirmava que la «mort d’una llengua, és la mort d’un món». Amb una actitud tolerant i oberta, respectuosa amb la diversitat lingüística i des de la reivindicació d’una Babel mítica que dona sentit a la manera humana d’imaginar el món a través del llenguatge, el nostre intel·lectual responia a tanta intransigència lingüística que, des de la defensa d’un monolingüisme de llengua dominant (ja fora anglés o espanyol) menyspreava els idiomes minoritaris.

Nosaltres podem continuar els ensenyaments d’Steiner: hem de llegir, i hem de fer-ho en totes les llengües que siguem capaços, perquè l’idioma és una font de riquesa i de comprensió, personal i social. Però com a parlants d’una llengua minoritzada, clarament discriminada socialment i política, acostar-nos a l’experiència lectora des de la llengua pròpia d’una manera integradora i oberta significa reivindicar un món complex i únic, nostre. Llegir en valencià és tan important com parlar-lo i escriure’l, perquè llegir significa viure a la nostra manera, interrogar-nos com a comunitat i poble des d’un rerefons cultural i històric únic, i renunciar a aquest patrimoni cultural és una manera més de morir que no ens podem permetre.

Enric Senabre Carbonell

Professor de filosofia i ètica a l'IES Ramon Llull de València. Autor de llibres de divulgació filosòfica i política com El viatge d'Atena i Política per a joves inquiets, tots dos publicats a Bromera. També ha publicat articles de reflexió sobre filosofia, educació i política a Revistes com L'Espill, Futura i Quaderns de Filosofia. Manté un blog d'opinió: L'observatori de la ciutadania